FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió anatòmica de la part posterior de l'home o dels animals al damunt de la cuixa. Part posterior de l'esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega. Cavalcava a les anques del mul. Part exterior del buc d'algunes naus a ambdós costats de la popa, sota la part arquejada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al costat o a la part superoexterior de la cuixa. Os pla de l'anca que, en els humans, connecta el sacre amb el fèmur. En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l'ili, l'isqui i el pubis, que connecten l'anca amb el fèmur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peça de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de l'arbre d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'anca del be. Bolet carner. Floridura filamentosa que apareix a la superfície d'un objecte. barba de cabra Barbeta1 3. barba de cabra Pelaguer plomós. barba de cabra Bolet carner. barba de caputxí [o barba d'alzina] Liquen dels gèneres Usnea i Bryoria, de [...]